L’avaluació educativa en una perspectiva crítica:
dilemes pràctics
Ed. 111
L’ensenyament i l’aprenentatge són, per naturalesa, activitats complexes. Per tant, l’avaluació també és una tasca complexa, que es resisteix a solucions simplistes. El professor es desenvolupa en un context de formació que és igualment complex i en el qual seguir fórmules, receptes i rutines no serveix de garantia per actuar amb èxit en aquest context canviant. La seva única seguretat és la inseguretat en què es mou i en què ha de prendre decisions puntuals que requereixen d’un saber habitual i raonable que convenci perquè és creïble a l’actuar d’una manera coherent entre el dir i el fer, entre la paraula i la acció que promou. El professor ha d’estar preparat per actuar en aquest mitjà canviant i ha d’estar preparat per prendre decisions arriscades doncs sempre li faltaran dades que li donin la seguretat que cerca.
l’avaluació dóna molt joc per replantejar tot el relacionat amb l’educació, perquè ella mateixa és encreuament de camins en què es manifesten moltes de les contradiccions que es donen en el procés de l’educació. Sens dubte que l’avaluació representa un dels eixos centrals sobre els quals gira tot el sistema. També ve a ser l’aparador en el qual es troben les paradoxes i les contradiccions entre el pla de l’elaboració i el pla de la realització, el de les idees i el de les pràctiques, el dels propòsits educatius i el de les urgències burocràtic -administratives, el dels requeriments personals i el de les necessitats socials, el de les grans proclames sobre els fins de l’educació i el de les exigències d’eficàcies i urgències de rendibilitats confuses que obeeixen a altres interessos.
l’avaluació ve a ser mirall en el qual es reflecteixen els dilemes pràctics davant els quals els educadors necessiten prendre postura davant la seva tasca docent i formatiu, única garantia de l’obrar conscient i compromès que porta a la recerca de respostes. Davant els dilemes que ha d’enfrontar el professor, no valen únicament les solucions rebudes perquè les situacions que es viuen avui necessiten respostes d’avui.