Investigadors de la Universitat de Duke i la Clínica Mayo, a Estats Units, van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar les dades d’un gran estudi aleatoritzat de pacients amb fibril·lació auricular, una malaltia que produeix un batec irregular.
MADRID, 21 ( EUROPA PRESS)
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) s’associa amb un major risc de morir per una malaltia cardiovascular com insuficiència cardíaca o un atac a el cor, així com malalties no relacionades amb el cor. No obstant això, la MPOC no està relacionada amb un major risc de patir un vessament cerebral o una embòlia sistèmica, segons un nou estudi d’investigació.
L’estudi, ‘ASRISTOTLE’, va comparar l’efectivitat de dues anticoagulants – warfarina i apixaban en la reducció de el risc d’ictus o embòlia sistèmica en aquests pacients. Una embòlia sistèmica es produeix quan un coàgul format al cor viatja a una altra part de el cos i bloc el flux de la sang; normalment, aquest bloqueig es produeix en el cervell, causant un accident cerebrovascular, però les embòlies sistèmiques també pot anar a altres òrgans o extremitats.
Els científics van examinar les dades dels 18.206 pacients, tots amb fibril·lació auricular, inscrits a ‘ASRISTOTLE’ per explorar la relació entre la MPOC i l’accident cerebrovascular en aquesta població de pacients i presenten les vostres dades en la Conferència Internacional de 2015 de la Societat Toràcica Americana, que se celebra a Denver, Estats Units.
“Altres estudis han demostrat que la MPOC és un factor de risc independent per a la malaltia cardiovascular, però el que no s’havia estudiat era si la MPOC és un factor de risc independent per l’accident vascular cerebral, especialment en els pacients amb fibril·lació auricular “, detalla Michael Durheim, de Duke. La fibril·lació auricular és en si mateixa un factor de risc conegut per a l’ictus i l’embòlia sistèmica perquè els coàguls es formen més fàcilment quan la sang és bombejada irregularment pel cor.
En la seva anàlisi, Durheim i els seus col·legues van trobar que la MPOC era present en 1.950 (10,8 per cent) dels 18.134 pacients en què la història de la malaltia pulmonar estava disponible. Els pacients amb MPOC eren grans, més sovint homes i amb més probabilitats de ser fumadors actuals o exfumadors. També van ser més propensos a patir d’altres malalties que posen en major risc d’accident cerebrovascular, com la malaltia de les artèries coronàries, un atac cardíac previ i insuficiència cardíaca.
Després d’ajustar per aquestes i altres característiques de els pacients, la MPOC no es va associar amb un major risc d’ictus o embòlia sistèmica, però sí s’associa amb augment de la mortalitat per totes les causes en un 54 per cent, incloent la mort, tant cardiovascular com no cardiovascular.
Durheim diu que com la MPOC augmenta de forma independent la mortalitat en pacients amb fibril·lació auricular, calen més estudis per a “dilucidar els mecanismes pels quals la MPOC” contribueix a l’augment de la mortalitat. Els resultats d’aquests treballs, afegeix, podrien canviar la pràctica clínica.
Mentrestant, assenyala un dels resultats pràctics del seu estudi: l’efecte de apixaban en comparació amb la warfarina sobre l’ictus o embòlia sistèmica no va ser diferent entre els subjectes amb i sense MPOC. “La presència de MPOC no té per què afectar l’elecció de metge d’un anticoagulant”, conclou.