DISCUSSIÓ
En el nostre grup de voluntaris adults joves xilens de el sud de Xile, la DIC i els mesuraments dentals van ser significativament majors en homes que en dones. A més, la DIC presentar una correlació lineal i proporcional amb la distància lineal dels quatre incisius superiors i els sis dents anterosuperiors.
L’ús de DIC com a mesura anatòmica per a selecció de dents anterosuperiors es deu a la seva estabilitat dimensional reportada a través del temps. S’ha informat que el 78% de la seva longitud ha estat aconseguida el primer any d’edat, un 93% als 5 anys d’edat i la seva longitud final s’estableix entre els 8 i 11 anys. (3 En la nostra mostra d’estudi, la DIC presentar una longitud mitjana de 31.78 ± 2.6 mm, sent significativament menor en dones que en homes (p = 0.007), diferint als resultats observats en població Saudí1 i Iraquiana. (7 En comparació amb altres poblacions, la longitud obtinguda és menor a l’observat en població Ària i Mongoloide8 i que en població Brasileña5 donat en aquest últim cas potser pel mètode fotogràfic usat per a l’obtenció dels mesuraments. Respecte a la diferència de longituds segons el sexe, l’ mitjana de la DIC tant en homes com dones nostres resultats són similars als resultats previos.1,2,4
Pel que fa a la mida d’ample de les dents anterosuperiors informes previs han coincidit amb una major longitud en homes que en dones. (1 la mitjana de l’ample mesiodistal de l’incisiu central superior en homes i dones va ser similar a reports previs en mateixa població chilena9 i major al que reportat en població Hindú2,10) i Saudita. (1 No obstant això, no és possible establir que hi ha una diferència dimensional rellevant estèticament entre elles ja que només difereixen en centèsimes.
Pel que fa a la distància lineal dels quatre incisius superiors, es van demostrar longituds similars a la població Saudita. (1 Quant a la longitud de la distància dels sis dents anterosuperiors observem una diferència de més de 3 mm en comparació amb la mitjana obtinguda en la població Iraquí7, sobre els 4 mm comparat amb la població Saudita. (1 D’altra banda, els nostres valors s’assemblen a allò que s’ha proposat per Mansur et al. (11 per a la població Asiàtica, aportant a la descripció d’origen mongoloide que es descriu a la població pre-colombina i de el nord de Xile. (12
pel que fa a la correlació lineal calculada en els nostres subjectes d’estudi, els coeficients de correlació de Pearson es defineixen com una correlació feble i significativa entre la DIC i la distància lineal dels 4 incisius superiors, d’acord amb la classificació proposada per Talib et al. ( valors entre 0 i 0.25). (2 per tant aquestes troballes indiquen que l’ús de la DIC podria utilitzar-se per estimar la distància dels quatre incisius superiors en la rehabilitació de dents anterosuperiors. en relació a l’ us 04:00 incisius superiors i als sis dents anterosuperiors, reports previos1 van mostrar una correlació amb índex de Pearson de 0.25, sent lleument superiors a les obtingudes en el present estudi.
A la Taula 3 es presenten les raons biomètriques obtingudes entre DIC i les mesures dentals. La raó entre DIC i els sis dents anterosuperiors són, en general, menor en comparació als resultats previos.1,2,4,5
Els resultats obtinguts difereixen amb el presentat en altres poblacions estudiades. Aquest aspecte pot explicar-se per la població mixta que caracteritza Sud-amèrica a causa de l’constant mestissatge de la zona incloent la població Xilena. Si bé Devot & Arias12 suggereix un origen mongoloide, estudis sobre variació morfològica en poblacions sud-americanes utilitzant trets dentals fan referència a l’almenys dos esdeveniments migratoris ocorreguts a Sud-amèrica generant una alta variabilitat entre diferents grups poblacionals en la regió quan són comparats amb grups de l’est asiático13 contribuint a l’exposat per Huffman et al. (6 qui proposa un patró morfològic dental únic per Sud-amèrica. A causa d’això és que sorgeix la necessitat de realitzar aquest estudi en població local, ja que mentre hi hagi diferències ètniques a les poblacions on l’aplicació universal d’estudis previs només serà possible si el estudi va ser realitzat o replicat a la població d’interès.
Dins de les limitacions podem reconèixer aquelles pròpies de l’operador, variacions anatòmiques pròpies dels subjectes que no hagin estat manifestos per ells durant el procés de selecció o el biaix de memòria pel que fa a el reconeixement de pertinença a la població xilena per falta d’antecedents familiars.Malgrat aquests antecedents, els investigadors cautelaron la validació externa dels resultats de l’estudi mitjançant el control de biaixos de mesurament a través d’un calibratge d’amidaments i els seus registres (r = 0.99), ús dels materials dentals en base a les instruccions de fabricant, el compliment estricte dels criteris de selecció d’estudiants voluntaris conduït segons el càlcul de mida mostral prèviament establert.
En conclusió, la DIC en homes i dones adults joves de el sud de Xile va presentar una correlació lineal amb la distància lineal dels quatre incisius superiors i els sis dents anterosuperiors. Es proposa futurs estudis amb l’ús dels mesuraments i proporcions trobades per a la selecció de dents protèsics en pacients desdentats totals així com també realitzar els mesuraments en persones amb més influència de població d’origen andí al nord i població Mapuche-Huilliche al sud de país.