La cirurgia i la radiació no augmenten la supervivència en el càncer de mama metastàtic recentment diagnosticat, segons ha posat de manifest l’assaig aleatoritzat de fase 3 anomenat ‘E210’ i que ha estat presentat en el congrés virtual de l’Associació Americana d’Oncologia (ASCO, per les sigles en anglès).
“Amb base en els resultats del nostre estudi, a les dones que es presenten amb un nou diagnòstic de càncer de mama ja en etapa IV no se’ls ha d’oferir cirurgia i radiació per al tumor primari de si amb l’expectativa d’un benefici de supervivència “, han dit els experts.
Les pacients aquest tumor en etapa IV generalment reben tractament sistèmic, medicaments que viatgen a través de torrent sanguini i tracten malalties en tot el cos. Exemples de tractaments sistèmics són: quimioteràpia per atacar les cèl·lules que creixen ràpidament, teràpia dirigida que ataca proteïnes específiques en les cèl·lules canceroses, teràpia hormonal que bloqueja o disminueix el nivell de les hormones naturals de el cos, que de vegades actuen per promoure el creixement d’el càncer, i immunoteràpia per estimular el sistema immunitari de l’pacient per atacar el càncer.
Tradicionalment, es pensava que pel fet que s’havien produït metàstasi, la teràpia local no proporcionaria cap benefici addicional de supervivència més enllà del que podria oferir el tractament sistèmic. A partir de fa uns 20 anys, aquest enfocament va ser qüestionat sobre la base de la idea que el tumor primari podria ser una font de nova sembra de càncer fora de si.
Diversos estudis van suggerir que l’extirpació de tumor al si amb cirurgia seria beneficiosa. No obstant això, aquests estudis van ser defectuosos perquè les dones que es van sotmetre a cirurgia tendien a ser més joves, més saludables i tenien una malaltia menys greu. De fet, va quedar clar que es necessitava un assaig clínic per proporcionar a les dones i als seus metges bona informació. Per complicar encara més les coses, dos assajos clínics aleatoris publicats en els últims cinc anys van tenir resultats contradictoris.
En l’estudi ‘E2108’ es van inscriure 390 dones amb càncer de mama en estadi IV. Tots van rebre el tractament sistèmic òptim per a ells en funció de l’nombre d’altres sistemes d’òrgans involucrats i l’estat dels biomarcadors tumorals. D’aquelles la malaltia va respondre a la teràpia sistèmica inicial, o es va mantenir estable, 256 dones van acordar ser aleatoritzades per continuar amb la teràpia sistèmica o per rebre cirurgia i radiació (teràpia local) i després continuar amb el tractament sistèmic.
L’objectiu principal d’l’assaig era veure si l’ús de la teràpia local per al tumor de mama milloraria la supervivència. Els resultats mostren que l’experiència de supervivència dels dos grups va ser idèntica (la meitat d’ells vius després de 4,5 anys). “Quan es combinen amb els resultats d’un assaig anterior a Mumbai (Índia), aquests resultats inclinen la balança contra la possibilitat que la teràpia local per al tumor de si ajudi les dones a viure més. L’assaig indi va tenir un disseny similar a l’ ‘E2108’, i també va mostrar resultats similars entre els dos grups de tractament “, han explicat els experts.
L’assaig també va comparar la qualitat de vida informada pel pacient (depressió, ansietat i benestar, per exemple) entre els dos grups, observant-se que no hi havia avantatge en la qualitat de vida en el grup de dones que van rebre teràpia local per al tumor de si. “Aquest resultat va ser una mica sorprenent ja que una de les raons per considerar la cirurgia i la radiació és la idea que el creixement de l’tumor afectarà la qualitat de vida. En canvi, trobem que els efectes adversos de la cirurgia i la radiació semblen equilibrar els guanys en la qualitat de vida que es van aconseguir amb un millor control de l’tumor primari “, han conclòs.
Veure altres notícies de salut