El codi social japonès es sustenta sobre quatre conceptes importantíssims: la cortesia japonesa o culte a la forma (rei), la harmonia social o wa, la verticalitat en les relacions o tate Shakai i la dualitat entre els teus desitjos veritables i el que mostres a l’exterior (Honne / tatemae), tots ells molt relacionats també amb les dualitats de uchi / soto (dins / fora) i omote / ura (el públic / el privat).
tots aquests conceptes són molt importants per entendre les relacions socials japoneses i augmentar la nostra competència cultural, així que anirem parlant de tots i cadascun d’ells en pròximes entrades, però avui vull començar amb un dels conceptes bàsics: l’anomenada cortesia japonesa o el culte a la forma, que en japonès rep el nom de rei (礼).
El terme rei, d’origen confucià, pot traduir-se de moltes maneres: agraïment, gratitud, recompensa, cortesia, bones maneres, inclinació, reverència … alguna cosa que si bé ja ens indica la complexitat de el concepte també ens dóna moltíssima informació sobre les possibles interpretacions del mateix.
Bàsicament podem entendre el concepte de rei com la importància que els japonesos atorguen a la forma, a l’aparença, a fer les coses “bé”, a la cortesia, a guardar les aparences, als bons modales.La forma és, doncs, més important encara que el contingut, ja que la correcció de l’extern garanteix la correcció de l’intern (un concepte totalment oposat a la mentalitat occidental, en la qual el més important és el objectiu i no la forma).
Vegem alguns exemples pràctics. En primer lloc, la forma de salutació en reverència és una mostra de profund rei. Està present en absolutament totes les relacions socials, però podem adonar-nos de la seva importància a l’analitzar la seva presència en els rituals de començament i fi de les arts marcials japoneses, per exemple.
a més, la llengua japonesa és molt rica en frases, gairebé impossibles de traduir literalment, que tenen cura de la cortesia japonesa o rei, com ara les expressions yoroshiku onegaishimasu, shitsurei shimasu, ojamashimasu, sumimasen, etc. .
I un exemple més pràctic, si cap. Quan viatgem o ens trobem amb algú a qui no hem vist en molt de temps, és costum donar un petit regalet, normalment unes galetes o alguna cosa de menjar típic de la zona on hem estat. A l’donar aquest petit detall, solem dir la frase sumaranai mico desu ga …, que literalment significa ‘és una cosa sense importància però …’. Les dues persones saben que aquest petit detall és gairebé una obligació social, una sap que ha de donar-lo, una altra sap que ha de rebre-ho i dues persones saben de què es tracta, però malgrat tot cal donar el regal i dir la frase en qüestió en senyal de rei.
Gràcies a aquest culte a la forma ia les bones maneres, a aquesta crida cortesia japonesa, podrem entendre altres conceptes bàsics de el codi social japonès com són l’harmonia o la dualitat de Honne / tatemae. Ho veurem en següents entrades.