Jacobus Henricus van ‘t Hoff (Català)

Fill d’un metge, des de jove es va interessar per la ciència i, en contra dels desitjos del seu pare, va estudiar química a la llavors Escola Politècnica de Delft, posteriorment a la Universitat de Leiden, a la de Bonn (on va coincidir amb Friedrich Kekulé), a la de París on va estudiar amb Charles Adolphe Wurtz, rebent el doctorat a la Universitat d’Utrecht el 1878.

Posteriorment va ser professor a les universitats d’Amsterdam i Berlín, on va morir l’1 de març de 1911. Va fer, a més, investigacions sobre el comportament de dissolucions diluïdes, evidenciant certes analogies amb els gasos, i va introduir el concepte de pressió osmòtica.

El 1874, quan comptava només vint-i-anys, va introduir una nova visió als esquemes de Kekule de notació d’enllaços químics. La forma en què es venia usant el sistema era en dues dimensions (natural a l’escriure en paper), però d’aquesta manera no es podia explicar la manca d’asimetria en certs casos, i la asimetria en altres, com en el cas de l’àcid tartàric i racèmic. Van ‘t Hoff va introduir l’esquema tridimensional, i prenent com a exemple l’àtom de carboni, els seus quatre enllaços tenen un angle de 109,5 ° en lloc dels 90 ° derivats de la visió bidimensional. Aquesta visió va explicar la asimetria de l’àcid tartàric descoberta per Pasteur unes dècades abans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *