… Ja, deixem de parlar
digues-me fins quan anem a dissimula
pallissa de petons, per començar
apaga la llum i només gaudim … a
a
ja feia més d’un any que érem amics, amics de els bons. Adorava a aquell home com poques vegades m’havia passat.
Tot va començar amb una conversa per una xarxa social, “facebook”, un hola, com aquestes, i ens vam caure bé. Parlem per aquest mitjà més d’un mes, fins que vam decidir conèixer-nos. va ser un divendres de Carlo, pas a buscar-me, i vam sortir. Vam ballar tota la nit, rèiem a riallades amb tonteras que dèiem, i sobretot quan algun intentava cantar en anglès, més que anglès això sonava com guaraní.
Des d’aquest dia, ens vam tornar una mena inseparables, interminables cerveses compartides al parc, mates, boliches, milers i milers de missatges.
He d’admetre que a el principi no el mirava amb altres intencions, el era el meu millor amic, i per res anava a deixar que aquesta relació es fes malbé. Ens explicàvem tot, amors, ex amors, futurs amors. Pobre d’ell, que m’havia vist plorar tantes però tantes vegades per un cor trencat, que no aconseguia sanar-se. Però sempre hi era, i bancaba a una boja que no volia donar-cu enta de la realitat.
Tantes xerrades, tantes rialles, tants consells sexuals, érem com pocs són, massa confiança ens teníem. Parlàvem de com ens agradava el sexe, de quina forma havia de ser tal o qual cosa, ens coneixíem íntimament sense si més no haver tingut contacte una sola vegada.
Recordo milers de moments, tants que no podria fer una llista finita , així va ser que també l’afecte pel creixia sense adonar-me’n.
l’últim temps, no ens havíem vist molt. Els horaris i responsabilitats de cada un no entorpia una mica les coses, i com per rematar-havia aparegut una donzella en la vida d’ell, que amb una dosi de bon sexe ho estava entabanant. Tampoc és tan així, segurament la meva reacció és a causa de gelosia. ¿Gelosia? Però com? Això no era possible, era el meu amic.
No entenia bé, em plantegi i m’ho replantegi milers de vegades. ¿Gelosia? Tornava a preguntar-me, buscant resposta. Fins que si, eren gelosia i no hi havia manera de dibuixar el que sentia per convèncer-me que no ho eren. Què m’estava passant ?. Va ser llavors quan vaig entendre, que sí, el meu cor havia curat cap bastant, i estava a punt per estimar algú més.
Em guardi el secret per diversos dies, tot i que les ganes de cridar als quatre vents eren enormes . No recordo bé el perquè, ni el com, però una tarda li vaig dir, li comenti com volent confessar el que sentia. No sé si esperava una resposta, però vaig obtenir una que potser no em va agradar tant però era igual de valida que la contrària.
Em va dir òbviament que també em volia, que li agradava, li atreia d’una forma particular cap ja bastant, però que havia aparegut aquesta altra persona. No puc dir que tenia novament un cor trencat, potser va ser una galleda de 80 litres d’aigua congelada caient al meu cap, donant-me a entendre el ximple que havia estat.
Em vaig tornar a repetir a mi mateixa que això no podia fer malbé la meva amistat amb ell, així que vaig posar la meva millor cara de “aquí res pas” i vaig seguir sent igual amb ell.
si, si, és veritat, em moria per dins en dir-li que no volia ser la seva amiga, però el volia massa per perdre-ho, en fi per un error meu. pel que la nostra amistat va seguir igual, seguíem sense poder veure’ns, ja ho estranyava. Fins que per fi concordem nostres horaris.
Vaig sortir de treballar aquesta tarda a les 21hs, i ell m’esperava en el seu acte pel carrer Patrícies. em vaig pujar, un súper petó de “t’estranyi molt!”, i vam anar a on sempre.
Una Quilmes, i el parc ens esperaven. Estacionem, estava una mica fresc pel que ens vam quedar a dins de l’acte, ens vam xerrar tot, havíem de posar-nos a el dia, la nostra rutinària xerrada sexe-divertida, un que un altre cachetón, pessigar calbots, i diuen per aquí “joc de mans, tocadera de culs “, i es va escapar un petó que acabo dipositat en els meus llavis.
Cap es va aturar, ens vam besar com si el món s’anés a acabar. va començar a tocar-me, ficar les mans sota el meu remera, feia massatges meu pit amb delicadesa i això produïa en el meu més calor.
va desprendre meus pantalons sense cap inconvenient, agafo la meva mà i em va donar l’impuls per tocar-lo. això era gran, estava dur, el desig s’havia fet present i es tornava cada vegada més indomable.
em va demanar que em passés a el seient de darrere, potser era més espaiós, més còmode, o el que fos, no vaig pensar res i em encreuament per sobre de la butaca.Em va seguir, ens vam asseure un a costat de l’altre, sense dir-nos res, ja estàvem decidits el que anàvem a fer, vaig desprendre 01:00 camperita que portava posada, em tregui li pantaló (qui em manava a mi a posar-me aquesta nit a un jeans d’aquests que em quedaven tan atapeïts, era tot un tràmit treure), el va fer el mateix, el seu tors ja nu seus pantalons avall, agafo el meu cap i em convidava a xuclar.
el miri i li vaig dir que m’ho demanés i així ho va fer … “llepa-me”, em va ordenar.
Vaig obrir la boca, i la deixi entrar, ell em manejava, agafava els cabells i em pujava i baixava, tota dins, la vaig estrènyer, li xucli la pija com tantes ganes tenia de fer-ho cap a bastant.
en va tenir prou un sol moviment, la seva mà en la meva cintura, em va ficar al llit al llarg de l’assentament, vaig obrir les meves cames, i entro. Gruixut, dur, suau, el va ficar tot. el vaig sentir, i juro per déu, que fins allà em va aconseguir el plaer que vaig sentir. Era com menjar-se un matambre a la pizza amb pernil i rocafort, amb papes gratinades, un exquisit Malbec, i una copa gelada de postres.
Em va envestir tantes vegades, que no arribi a explicar-les, era espectacular que ho fes així de fort.
Es va aturar, es va asseure i em va dalt d’ell, en aquella posició tenia el plaer escampat perfectament perquè arribés a el gran ‘ohh!
ens movíem, definitivament les milers de xerrades que havíem tingut ens van servir per conèixer-nos sense conèixer-nos. Va ser perfecte, seguim fins que el va arribar al seu punt màxim de plaer. Acabem i ens unim en una abraçada que no puc dir ben que significa. Potser hi ha significat tot, o res alhora. No ho sé, però va ser l’abraçada millor donat en la història de les abraçades.
Una nit excel·lent, on sens dubte, s’acabi de confirmar el que sentia, ja no tenia un cor trencat, aquest cop estava més sencer que mai, decidit a lliurar-un cop més.
dedicat al meu millor amic, dedicat a qui sense mai jutjar em va veure en el pitjor dels moments, i avui vull regalar els millors.