Amb Janet Yellen com la primera dona a dirigir el Departament de el Tresor dels Estats Units, el president Joe Biden va triar a una economista progressista centrada en la desocupació, que dóna suport l’estímul fiscal i la lluita contra el canvi climàtic.
Yellen, de 74 anys, va prestar jurament dimarts davant la primera dona vicepresidenta de país, Kamala Harris, en una cerimònia a la Casa Blanca, amb l’edifici de l’Tresor de fons. Un dia abans, el Senat havia aprovat per aclaparadora majoria (84-15) la seva nominació.
Yellen ja va fer història quan es va convertir en la primera dona presidenta de la Reserva Federal (Fed), el banc central més poderós de món, en 2014. Abans havia estat la primera dona a encapçalar el Consell d’Assessors econòmics de la Casa Blanca, de 1997 a 1999.
a l’agafar el timó de l’Tresor, Yellen es posa al centre de l’actual tempesta econòmica dels Estats Units, que ha experimentat una caiguda rècord en el creixement anualitzat i desenes de milions d’acomiadaments mentre brega amb el brot de coronavirus més gran de món.
Yellen liderarà les negociacions per guanyar el suport de Congrés a el pla de rescat econòmic d’1,9 bilions proposat per Biden, inclòs l’augment de l’salari mínim federal a 15 dòlars l’hora.
“Ara mateix, amb les taxes d’interès en mínims històrics, el més intel·ligent que podem fer és actuar en gran”, va dir la setmana passada durant la seva audiència de confirmació.
– Passió per la feina –
Per Yellen, qui va tenir una llarga carrera en múltiples llocs en la Fed, l’economia és un assumpte familiar: va conèixer al seu marit, l’economista i premi Nobel George Akerlof, a la cafeteria de la Fed, i la seva fill també és professor d’Economia.
La seva experiència acadèmica i de servei públic la distingeix de molts exsecretaris d’el Tresor, inclòs el seu predecessor Steven Mnuchin, que va passar anys com a banquer d’inversions i productor de cinema.
El coneixement de Yellen de l’mercat laboral en un moment en què la pandèmia ha duplicat la desocupació a l’6,7%, juntament amb el respecte que els legisladors li tenen pels seus esforços en la Fed després de la crisi financera mundial de 2008-2010, són vistos com els seus grans actius.
Propera a l’elit econòmica progressista, Yellen ha anat fins i tot més enllà de Biden a l’demanar un impost a l’carboni per combatre el canvi climàtic.
“Necessitem polítiques públiques orientades a fer una gran diferència en el canvi climàtic”, va dir recentment.
– Xocs amb Trump –
Com a presidenta de la Fed de 2014 a 2018, Yellen va xocar amb el president Donald Trump, que va assumir el 2017, per discrepàncies sobre els nivells de les taxes d’interès, a punt tal que el mandatari va acabar traient-se del seu lloc i la va convertir en un dels pocs titulars de el banc central nord-americà que no roman en el càrrec per a un segon mandat.
Yellen va treballar durant anys amb l’actual president de la Fed, Jerome Powell, el mandat finalitza el 2022.
Filla d’un metge jueu, Yellen, que encara parla amb l’accent de seva Brooklyn natal, va obtenir un doctorat en economia de la Universitat de Yale.
Va complir múltiples funcions en la Fed, on va passar un terç de la seva carrera, primer com a investigadora econòmica i després en llocs més alts.
Yellen també va ser assessora econòmica de l’expresident Bill Clinton entre 1997 i 1999, va ensenyar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley i va dirigir el Banc de la Reserva Federal de San Francisco.
El 2010, es va convertir en vicepresidenta de la Fed sota Ben Bernanke, supervisant el gran pla de suport monetari per ajudar a l’economia nord-americana a sortir de la crisi financera mundial de 2008.
Quan el va succeir quatre anys després, la revista Forbes la va qualificar com la segona dona més poderosa de l’món, darrere de la cancellera alemanya Angela Merkel.
Afable i d’estatura petita, amb la cara emmarcat per un casc de pèl blanc i el seu característic “coll aixecat”, Yellen mai va perdre la compostura davant els atacs dels legisladors republicans.
A el principi de el mandat de Trump, no va dubtar a advertir sobre els riscos que tindrien sobre el dèficit fiscal retallades d’impostos com els que proposava el mandatari.
Amb el dèficit d’Estats Units en augment impulsat per la pandèmia, aquest serà un problema que haurà d’enfrontar novament.