Poques vegades ens ofereixen un espectacle com el de La caça! Estem davant d’una cinta d’humor negre que reparteix estopa en totes direccions, aconseguint realitzar una faula brutal sobre el món polaritzat en què vivim.
Per a això es fot de valent de tot l’espectre ideològic despullant les elits de la seva halo de superioritat moral però sense defraudar tampoc a l’hora de caricaturitzar el “bàndol” contrari. A la fin mostra la tendència perillosament fratricida assola a la societat nord-americana … i que és extrapolable a molts altres punts de l’globus.
La pel·lícula arrenca d’una forma un tant anodina que, al principi, ens fa pensar que anem a enfrontar-nos a un altre survival horror de manual. Onze estranys es desperten en el clar d’un bosc amb moltes preguntes sense resposta. On són? Com arribar-hi? I per què o amb quin propòsit hi són?
La resposta a totes aquestes preguntes és “la caça”, un joc macabre ideat per membres de les elits globals, que es reuneixen per caçar humans per diversió. Ells són les preses; la resta, els caçadors.
Però tot està a punt de canviar quan Crystal (Betty Gilpin), una de les dones que es troba entre els “caçats”, li dóna la volta a el joc i comença a inclinar la balança a favor seu. Un a un, comença a desfer-se dels membres de l’elit que pretén donar-los caça, amb la intenció d’arribar fins a la misteriosa dona que mou els fils.
Aviat trobem cares conegudes: Emma Roberts (Paradise Hills) , Ike Barinholtz (#Sexpact) o Justin Hartley (Revenge) són candidats a protagonitzar la història, però la seva capacitat de mantenir-se vius serà molt limitada … la primera sorpresa és que van caient tots ells de la manera més sagnant possible; la segona és que, lluny d’enarborar el discurs habitual de víctimes i botxins, Nick Cuse i Damon Lindelof retorcen el guió amb totes les forces, portant-ho a la caricatura.
Semblant construcció narrativa no se sostindria sense que finalment hagués una veu cantant que es fes amb el xou i aquest és el moment en què centra l’atenció el personatge interpretat per Betty Gilpin (GLOW), que realitza un treball sensacional encarnant una dona crua, individualista i pragmàtica que no està disposada a caure en els paranys esteses per acabar amb ella. I que és tota una caixa de sorpreses, per a bé.
els discs durs externs més venuts a Amazon Espanya
Aquests són els discos durs externs que més èxit tenen en Amazon Espanya en diferents capacitats d’emmagatzematge.
La caça és pur gaudi amb abundants escenes d’acció i baralles cos a cos llargues i ben coreografiades. No apta per a al·lèrgics a l’hemoglobina ni per a audiències adotzenades sinó també per a espectadors que busquin una història amb una mica més de força i mala bava que la mitjana.
El seu sentit de l’humor, tan particular, emana de la seva capacitat per conjugar una premissa tan desgavellada com brutal amb un missatge radicalment actual sobre la confrontació que alimenta monstres que acaben sorgint del que pretenen rebutjar. A el final no només és divertida sinó que també et fa pensar perquè no dóna puntada sense fil.
La caça – Galeria d’imatges
la caça a més ens torna a la Hilary Swank (la sort dels Logan) més macarra que recordem amb un personatge en principi molt críptic que acaba sent la Nèmesi de Betty Gilpin amb un potent cara a cara.
com queda patent, no és apta per a tots els paladars i només els que sàpiguen fer un ull més enllà del que aparent (i tinguin ànima de festival de terror, aclamant els moments més intensos), la van a gaudir com es mereix.
en resum, és una pel·lícula molt recomanable que sap sortir-se dels rails per no caure ni en l’acudit fàcil ni en les trames mil vegades recor rides: és original, feridor i bruta com ella sola. Què més es pot demanar?